Comunidades de cianobacterias bentónicas, producción y liberación de microcistinas en el río Muga (NE Península Ibérica)

El estudio de las comunidades de cianobacterias en la cuenca del río Muga permite profundizar en la búsqueda de factores que favorezcan o inhiban la acumulación intracelular de microcistinas y su liberación al medio externo en condiciones oligotróficas o con leves signos de eutrofia, al tiempo que permiten aportar nuevos conocimientos que ayuden a mejorar el entendimiento de los mecanismos y procesos que participan en la dinámica de las comunidades de cianobacterias bentónicas y las microcistinas asociadas en ecosistemas fluviales mediterráneos. Se ha realizado un estudio de la estructura y variabilidad de las comunidades de cianobacterias durante un ciclo anual completo mediante muestreos mensuales y muestreos con menor periodicidad durante un segundo ciclo posterior. Dichos muestreos han permitido observar diferentes patrones espacio-temporales a lo largo de todo el período de estudio en los 4 puntos de muestreo seleccionados en la cuenca del río Muga. Estos 4 tramos incluyen 1 punto regulado:aguas abajo del embalse de Boadella, y 3 sin regular:2 cabeceras y un punto aguas abajo de la población de Albanyà. Se han identificado un total de 34 especies de cianobacterias bentónicas en las 4 zonas estudiadas, predominando siempre especies de aguas limpias o poco alteradas. Dos especies, Rivularia biasolettiana (zonas más limpias y expuestas) y Phormidium retzii (sonas esciáfilas o con alta velocidad de corriente), resultan dominantes en gran parte de ellas. Se han reconocido un total de 6 microcistinas acumuladas intracelularmente en la comunidad bentónica de cianobacterias, identificando 3 de ellas: MC-RR, MC-LR y MC-YR. La concentración de microcistinas intracelulares ha disminuído a lo largo del eje principal del río Muga, determinada por diferentes factores físicos, químicos y biológicos. A nivel general, la acumulación total de microcistinas intracelulares ha estado asociada a un aumento de la temperatura del agua, un descenso en la diversidad de la comunidad de cianobacterias y pequeños incrementos de la concentración de fósforo disuelto en el agua. En cuanto a la liberación de microcistinas, ha estado vinculada a distintas perturbaciones soportadas por la comunidad cianobacteriana, tanto asociadas a factores físicos naturales como antrópicos.

Conflictes socioterriorials i participació pública en la gestió de l'aigua de la conca del riu Muga (Alt Empordà)

Conflictes socioterritorials i participació pública en la gestió de l'aigua de la conca del riu Muga (Alt Empordà) és un treball que incideix sobre la conflictivitat en la gestió dels rius mediterranis i prospecta en la participació pública -activa i vinculant- per a la resolució de conflictes i la planificació i gestió dels recursos hídrics. En concret, s'ha intentat donar resposta a cinc objectius: Objectius del marc teòric - Comprovar l'existència de dos discursos antagònics (radicalment oposats) en l'esfera social, científica i de gestió dels rius que generen conflicte i que són insostenibles per a una gestió integral dels recursos fluvials: el discurs antropocèntric i el discurs ecocèntric. Matèria d'estudi: L'excepcionalisme humà i l'ecologia profunda en la societat; Les disciplines de la regulació de l'aigua i de l'ecologia fluvial en la ciència; El contracte antropocèntric i el balanç ecocèntric en la gestió; El discurs ambiental (el riu antròpic i ecosistemàtic). - Valorar si les estratègies de participació pública (que involucren als agents socials) gaudeixen -respecte els processos de decisió unilaterals (siguin autoritàries o arbitràries)- de més garanties per corregir i prevenir conflictes desconstructius relacionats amb l'aigua i els recursos fluvials. Matèria d'estudi: Definició de conflicte en positiu; L'estratègia de cooperació i consens en la Resolució Alternativa de Disputes (Alternative Dispute Resolution) i 13 casos resolts de conflictes per l'aigua a l'Oest dels Estats Units; Bases d'un pla de gestió integral, adaptatiu i participatiu i el cas del San Joaquin River Management Plan (Califòrnia, Estats Units). Objectius del marc pràctic. Conca del riu Muga (Alt Empordà) - Contextualitzar la diversificació i intensificació dels usos de l'aigua dins un procés de canvi dels usos del sòl, particularment accelerat a partir de la dècada de 1960 i objecte de problemàtiques socioterritorials d'ençà de la dècada de 1980. Cartografia i matriu de canvi dels usos del sòl de la conca anys 1993 i 1957. Matèria d'estudi: Cartografia i estadística dels usos del sòl de la conca del riu Muga (49 municipis altempordanesos, 1.050 km2), anys 1957 i 1993. Retrospectiva dels espais forestals, d'aigua, conreats i urbanitzats. - Identificar i descriure les tensions i conflictes en l'ús de l'aigua, així com les característiques de les solucions adoptades en el període 1980-2000. Constatar si determinades solucions estructurals han esdevingut problemàtiques a mig o llarg termini, i estimar la probabilitat de conflictes futurs. Matèria d'estudi: 50 incidents problemàtics en abastament d'aigua (26 tensions i 24 conflictes) i 53 mesures per fer-hi front (12 d'adaptació de la demanda i 41 d'adaptació de l'oferta d'aigua) entre els anys 1980 i 2000, i diferenciant dues unitats territorials de la conca (la Muga interior i la plana de la Muga). - Caracteritzar quins són els temes en matèria d'aigua que no disposen de consens entre els agents socioeconòmics, tècnics i polítics locals reunits en les sessions de discussió del projecte MUGA. Determinar si les estratègies participatives poden prosperar perquè són factibles i idònies. Matèria d'estudi: Projecte MUGA: Gestión del recurso agua con participación de agentes. Estudio para la cuenca del río Muga (Girona), 2000-2003 - UAB i UdG; La dissensió d'opinions dels 30 participants a les 4 sessions de discussió entorn l'ús i gestió de l'aigua de la conca de la Muga; 6 temes de conflicte, 14 subtemes i 31 punts de discussió, 9 dels quals punts calents de conflicte (destructius i indicadors de punts de disfunció en la gestió de l'aigua de la conca).

La gran obra hidràulica a les conques de la Muga i del Fluvià: dels projectes a les realitzacions (1850-1980)

La tesi aborda, des d'una perspectiva territorial i històrica, el paper que han jugat les grans infraestructures hidràuliques en dues conques fluvials mediterrànies catalanes: la Muga i el Fluvià (província de Girona). Així, s'efectua una reconstrucció retrospectiva del conjunt de projectes de gran obra hidràulica (preses, embassaments, canals complementaris) que, als últims 150 anys, han estat ideats i, en el seu cas executats, a ambdues conques. En aquest procés s'atorga una atenció especial a les justificacions, finalitats, discursos i agents socials que han inspirat la seva concepció i les causes que han conduït al seu èxit o al seu fracàs. Tot plegat es contextualitza dins dels plans, les polítiques i la legislació hidràulica estatals. L'elecció de dos rius veïns proporciona clars elements per a establir una anàlisi evolutiva comparada entre ells. Aquí s'afegirà la influencia del proper riu Ter des del moment en que es decideix l'abastament parcial amb els seus cabals a Barcelona.

Reintroduction of the Eurasian otter (Lutra lutra) in Muga and Fluvià basins (north-eastern Spain): viability, development, monitoring and trends of the new population

Aquesta tesi es basa en el programa de reintroducció de la llúdriga eurasiàtica (Lutra lutra) a les conques dels rius Muga i Fluvià (Catalunya) durant la segona meitat dels 1990s. Els objectius de la tesi foren demostrar la viabilitat de la reintroducció, demostrar l'èxit de la mateixa, estudiar aspectes ecològics i etològics de l'espècie, aprofitant l'oportunitat única de gaudir d'una població "de disseny" i determinar les probabilitats de supervivència de la població a llarg termini. La reintroducció de la llúdriga a les conques dels rius Muga i Fluvià va reeixir, doncs l'àrea geogràfica ocupada efectivament es va incrementar fins a un 64% d'estacions positives a l'hivern 2001-02. La troballa de tres exemplars adults nascuts a l'àrea de reintroducció és una altra prova que valida l'èxit del programa. La densitat d'exemplars calculada a través dels censos visuals ha resultat baixa (0.04-0.11 llúdrigues/km), però s'aproxima al que hom pot esperar en els primers estadis d'una població reintroduïda, encara poc nombrosa però distribuïda en una gran àrea. La mortalitat post-alliberament va ser del 22% un any després de l'alliberament, similar o inferior a la d'altres programes de reintroducció de llúdrigues reeixits. La mortalitat va ser deguda principalment a atropellaments (56%). El patró d'activitat de les llúdrigues reintroduïdes va esdevenir principalment nocturn i crepuscular, amb una escassa activitat diürna. Les seves àrees vitals van ser del mateix ordre (34,2 km) que les calculades en d'altres estudis realitzats a Europa. La longitud mitjana de riu recorreguda per una llúdriga durant 24 hores va ser de 4,2 km per les femelles i 7,6 km pels mascles. Durant el període de radioseguiment dues femelles van criar i els seus moviments van poder ser estudiats amb deteniment. La resposta de la nova població de llúdrigues a les fluctuacions estacionals en la disponibilitat d'aigua, habitual a les regions mediterrànies, va consistir en la concentració en una àrea menor durant el període de sequera estival, a causa de l'increment de trams secs, inhabitables per la llúdriga per la manca d'aliment, fet que va provocar expansions i contraccions periòdiques en l'àrea de distribució. La persistència a llarg termini de la població reintroduïda va ser estudiada mitjançant una Anàlisi de Viabilitat Poblacional (PVA). El resultat va ser un baix risc d'extinció de la població en els propers 100 anys i la majoria dels escenaris simulats (65%) van assolir el criteri d'un mínim de 90% de probabilitat de supervivència. Del model poblacional construït es dedueix que un punt clau per assegurar la viabilitat de la població reintroduïda és la reducció de la mortalitat accidental. A l'àrea d'estudi, els atropellaments causen més del 50% de la mortalitat i aquesta pot ser reduïda mitjançant la construcció de passos de fauna, el tancament lateral d'alguns trams de carretera perillosos i el control de la velocitat en algunes vies. El projecte de reintroducció ha posat a punt un protocol per a la captura, maneig i alliberament de llúdrigues salvatges, que pot contenir informació útil per a programes similars. També ha suposat una oportunitat única d'estudiar una població dissenyada artificialment i poder comparar diversos mètodes per estimar la distribució i la densitat de poblacions de llúdrigues. Per últim, la reintroducció portada a terme a les conques dels rius Muga i Fluvià ha aconseguit crear una nova població de llúdrigues, que persisteix en el temps, que es reprodueix regularment i que es dispersa progressivament, fins i tot a noves conques fluvials.

Geographic Variation of Notified Ross River Virus Infections in Queensland, Australia, 1985-1996

The spatial and temporal variations of Ross River virus infections reported in Queensland, Australia, between 1985 and 1996 were studied by using the Geographic Information System. The notified cases of Ross River virus infection came from 489 localities between 1985 and 1988, 805 between 1989 and 1992, and 1,157 between 1993 and 1996 (chi2(df = 2) = 680.9; P < 0.001). There was a marked increase in the number of localities where the cases were reported by 65 percent for the period of 1989-1992 and 137 percent for 1993-1996, compared with that for 1985-1988. The geographic distribution of the notified Ross River virus cases has expanded in Queensland over recent years. As Ross River virus disease has impacted considerably on tourism and industry, as well as on residents of affected areas, more research is required to explore the causes of the geographic expansion of the notified Ross River virus infections.

Exploratory spatial analysis of social and environmental factors associated with the incidence of Ross River Virus in Brisbane, Australia

We used geographic information systems and a spatial analysis approach to explore the pattern of Ross River virus (RRV) incidence in Brisbane, Australia. Climate, vegetation and socioeconomic data in 2001 were obtained from the Australian Bureau of Meteorology, the Brisbane City Council and the Australian Bureau of Statistics, respectively. Information on the RRV cases was obtained from the Queensland Department of Health. Spatial and multiple negative binomial regression models were used to identify the socioeconomic and environmental determinants of RRV transmission. The results show that RRV activity was primarily concentrated in the northeastern, northwestern, and southeastern regions in Brisbane. Multiple negative binomial regression models showed that the spatial pattern of RRV disease in Brisbane seemed to be determined by a combination of local ecologic, socioeconomic, and environmental factors.

The same river twice

This article reviews an exhibition of art works at the Institute for Modern Art that dealt with the idea of history. The review suggests that history is an unstable product of our collective imaginations and is constantly open to revisions and individual perspectives. Each of the artists deal with these issues by reinterpreting past events. The artists were Pierre Huyghe, Thomas Demand, Mike Kelley, paul McCarthy, Jeremy Deller, Danius Kesminas, Gerard Byrne, Emma Kay, and Omer Fast.

Groundwater flow model of the Logan river alluvial aquifer system Josephville, South East Queensland

The study focuses on an alluvial plain situated within a large meander of the Logan River at Josephville near Beaudesert which supports a factory that processes gelatine. The plant draws water from on site bores, as well as the Logan River, for its production processes and produces approximately 1.5 ML per day (Douglas Partners, 2004) of waste water containing high levels of dissolved ions. At present a series of treatment ponds are used to aerate the waste water reducing the level of organic matter; the water is then used to irrigate grazing land around the site. Within the study the hydrogeology is investigated, a conceptual groundwater model is produced and a numerical groundwater flow model is developed from this. On the site are several bores that access groundwater, plus a network of monitoring bores. Assessment of drilling logs shows the area is formed from a mixture of poorly sorted Quaternary alluvial sediments with a laterally continuous aquifer comprised of coarse sands and fine gravels that is in contact with the river. This aquifer occurs at a depth of between 11 and 15 metres and is overlain by a heterogeneous mixture of silts, sands and clays. The study investigates the degree of interaction between the river and the groundwater within the fluvially derived sediments for reasons of both environmental monitoring and sustainability of the potential local groundwater resource. A conceptual hydrogeological model of the site proposes two hydrostratigraphic units, a basal aquifer of coarse-grained materials overlain by a thick semi-confining unit of finer materials. From this, a two-layer groundwater flow model and hydraulic conductivity distribution was developed based on bore monitoring and rainfall data using MODFLOW (McDonald and Harbaugh, 1988) and PEST (Doherty, 2004) based on GMS 6.5 software (EMSI, 2008). A second model was also considered with the alluvium represented as a single hydrogeological unit. Both models were calibrated to steady state conditions and sensitivity analyses of the parameters has demonstrated that both models are very stable for changes in the range of ± 10% for all parameters and still reasonably stable for changes up to ± 20% with RMS errors in the model always less that 10%. The preferred two-layer model was found to give the more realistic representation of the site, where water level variations and the numerical modeling showed that the basal layer of coarse sands and fine gravels is hydraulically connected to the river and the upper layer comprising a poorly sorted mixture of silt-rich clays and sands of very low permeability limits infiltration from the surface to the lower layer. The paucity of historical data has limited the numerical modelling to a steady state one based on groundwater levels during a drought period and forecasts for varying hydrological conditions (e.g. short term as well as prolonged dry and wet conditions) cannot reasonably be made from such a model. If future modelling is to be undertaken it is necessary to establish a regular program of groundwater monitoring and maintain a long term database of water levels to enable a transient model to be developed at a later stage. This will require a valid monitoring network to be designed with additional bores required for adequate coverage of the hydrogeological conditions at the Josephville site. Further investigations would also be enhanced by undertaking pump testing to investigate hydrogeological properties in the aquifer.

Evaluating sewage associated JCV and BKV polyomaviruses for sourcing human fecal pollution in a coastal river in Southeast Queensland Australia

In this study, the host-sensitivity and -specificity of JCV and BKV polyomaviruses were evaluated by testing wastewater/fecal samples from nine host groups in Southeast Queensland, Australia. The JCV and BKV polyomaviruses were detected in 48 human wastewater samples collected from the primary and secondary effluent suggesting high sensitivity of these viruses in human wastewater. Of the 81 animal wastewater/fecal samples tested, 80 were PCR negative for this marker. Only one sample from pig wastewater was positive. Nonetheless, the overall host-specificity of these viruses to differentiate between human and animal wastewater/fecal samples was 0.99. To our knowledge, this is the first study in Australia that reports the high specificity of JCV and BKV polyomaviruses. To evaluate the field application of these viruses to detect human fecal pollution, 20 environmental samples were collected from a coastal river. Of the 20 samples tested, 15% and 70% samples exceeded the regulatory guidelines for E. coli and enterococci levels for marine waters. In all, 5 (25%) samples were PCR positive for JCV and BKV indicated the presence of human fecal pollution in the studied river. The results suggest that JCV and BKV detection using PCR could be a useful tool for the identification of human sourced fecal pollution in coastal waters.